Base argumental

Base argumental

La construcció de la trama es planteja a partir de les premisses següents:

– Hi ha una pulsió dramàtica inicial a manera de leitmotiv que es vincula a l’evolució psicològica de la nostra protagonista enfront de la ceguesa progressiva. Evocarem un tret distintiu amb relació a les dificultats, al dolor i al patiment.

– Quan es mira la vida sota l’influx de l’amor sempre sorgeix el reconeixement de la bellesa. La percepció subjectiva de la nostra protagonista invident revelarà una percepció nova del món que ens envolta, en contrast amb la secreta mirada d’un personatge masculí, que de vegades espia, altres cops espera i altres contempla. Un peculiar joc de percepcions que ens ofereix un to sensorial en una atmosfera de secreta intimitat.

– Certa essència de l’amor es troba en el reconeixement mutu. Entre els que s’estimen veritablement, es reconeix que l’amor és un estat transcendent. Captar l’innegable misteri que envolta els personatges en la seva abstracció; l’actitud, la vivència i el temps que es comparteix. I també aquella soledat ansiosa que posseeix el temps suspès per l’absència de la persona estimada.

– L’amor modifica la percepció del temps, així com l’apreciació de la realitat. Es tracta, en certa manera, de transcendir la realitat ordinària emprant recursos dissonants en la construcció de la posada en escena. Per això, ens interessa subratllar l’espai, la natura i alterar el temps convencional.

Els nostres protagonistes s’espien l’un a l’altre, s’observen en secret, es van acostant a poc a poc, es freguen, fins a estimar-se i posseir-se, mostrant-nos el sexe com quelcom alliberador i catàrtic.

– La complexitat de les relacions en el context amorós pot generar també ruptura i precipitació cap a l’abisme. Això ens provoca tensió, fragmentació i dinamisme. Són els vaivens emocionals del desig, la passió i el dolor els que formaran el ritme mitjançant les relacions entre elements contraposats.

Sentir-te descarta tota frivolitat de l’univers amorós per poder acostar-se a la seva dimensió espiritual, gairebé sacra.