Paraules de l’autor

Paraules de l’autor

El documental s’ha desenvolupat com un treball en progrés. Parlem d’una obra oberta, que manté el seu principal interès en les experiències derivades del propi recorregut creatiu i que, per definició, ha esdevingut sense premeditar la seva finalització. El documental com a obra en marxa està lligat a la realitat immediata i s’ha nodrit d’una sèrie de processos oberts i de les seves infinites manifestacions.

Tot són processos d’un sol procés.

És important la influència que exerceix el context en l’aprehensió dels significats. Així, cal considerar els contextos socials en la mesura que l’enunciació és interpretada en funció d’uns determinats valors culturals. L’escriptura d’aquestes reflexions relacionades amb l’enunciació del documental Perseverança ens poden oferir certes claus de lectura que ens serveixin per poder plantejar qüestions bàsiques sobre la naturalesa de la certitud o la variabilitat de la interpretació.

El documental sorgeix de les necessitats de reflectir un procés d’observació i un acostament a la vida amb l’objecte de generar una reflexió personal deslligada de qualsevol exigència externa.

Aquest text, com a testimoni documental, forma part de la pròpia realització i ajuda a comprendre el procés creatiu i la singularitat que envolta la seva producció. Poder compartir el desenvolupament del procés resulta tan interessant com la realització audiovisual del propi documental.

Hem de deixar clar que l’escriptura d’aquestes reflexions es va iniciar en finalitzar el muntatge de la pel·lícula amb l’objecte d’evitar en la mesura del possible les influències de la raó sobre el procés creatiu. En canvi, el documental i el text de les reflexions s’agermanen per ser presentats conjuntament, imatge i paraula, dos codis regulats de forma diferencial a l’acompliment d’una funció.

És difícil conèixer en quina mesura el propi documental representa el que les paraules d’aquest bloc de notes volen abastar. El que podem confirmar és que els dos àmbits expressius exerceixen una influència mútua, tot creant un context per a la seva comprensió i disposant d’un marc interpretatiu per estimular el diàleg sobre el seu contingut.