Alliberar l'ànima de la matèria

DECÀLEG DE REALITZACIÓ

És implícit que, per poder prioritzar una pel·lícula, en algun moment se n’ha de fer un judici crític. Tal vegada, conèixer el context en què l’obra s’ha realitzat pot ajudar a valorar-la des d’altres perspectives.

El documental s’ha associat a la paraula assaig, que prové de la paraula francesa essai, traduïble com a “intent”, “temptativa”, “aproximació” o “prova”. Aplico l’assaig documental com un procediment de treball per poder copsar una forma cinematogràfica expressiva, de vocació més argumental que narrativa. 

Per l’experimentació duta a terme amb els antecedents cinematogràfics, prenen la iniciativa a l’hora de definir els preceptes bàsics que vertebren el decàleg del gènere documental d’assaig:

Hi ha un principi rellevant que orienta l’inici de la producció i que ha articulat els darrers treballs: “Assegura’t d’haver exhaurit tot el que es pot descobrir en l’espai de proximitat.” Es tracta doncs d’una obra cinematogràfica vinculada a la proximitat territorial, km 0. Podem dir que hi ha molts mons a prop del nostre.
El procés creatiu inicial és més intuïtiu que racional. Partim d’un breu escrit esquemàtic, acompanyat d’una premissa en clau d’orientació general. Es tracta de cercar idees que acabin articulant un entrellaçament de connexions conceptuals. Partim del sentit funcional d’aplicar les idees a la vida. El plantejament es contraposa al raonament lògic d’una extensa escriptura premeditada i de càlcul, com es produeix en els guions literaris narratius i tècnics de les produccions ortodoxes.
Es tracta de descobrir el que es manifesta genuïnament, no pas de trobar la manifestació que ha premeditat la raó. El que pretenem és minimitzar el riscos de condicionar l’existència interpretativa a un únic patró descriptiu de la realitat. És a dir, ens posicionem per facilitar les lectures divergents d’un mateix fenomen.
L’activitat principal és constituïda per la mirada de l’autor/a i dels protagonistes sobre les relacions subtils, més o menys profundes, que s’estableixen amb el món. De fet, allò que caracteritza el documental d’assaig és la voluntat de creació com a testimoniatge vital, la pretensió reflexiva i la intenció d’aprofundir en allò humà. Per cercar alguna cosa que es verifiqui com a portadora de veritat, s’ha de recórrer a l’observació pacient dels esdeveniments en la vida sensible.
Encara que existeixi una gran predisposició a observar en deteniment d’allò que es produeix, és important també definir alguns conceptes que actuïn com a àncores davant l’ampli camp desconegut d’exploració en què ens endinsarem. La realització implica, també, reflexionar sobre el mateix procés de creació mitjançant l’alternança de breus escrits, reflexions i activitats de documentalisme en paral·lel, com, per exemple, l’experiència fílmica i les possibles alternatives de la construcció musical.
Per les característiques de treball, les activitats s’han de desenvolupar mitjançant un equip reduït, i fins i tot, en moltes ocasions, l’autor ha d’assumir l’activitat d’enregistrament en solitari. En conseqüència, el que també pot caracteritzar la realització d’un documental d’assaig és treballar sense els recursos de les produccions convencionals, tan estretament lligades a calendaris restringits i al treball concentrat en grups especialitzats.
La periodicitat i la freqüència de les activitats d’enregistrament es converteixen pràcticament en l’esdevenir quotidià. El flux de la vida s’interrelaciona íntimament amb la mateixa activitat artística, perquè la necessitat expressiva és honesta, i el compromís és cabdal. La metodologia de treball exigeix enregistraments diversificats en el temps que solen allargar-se fins a un parell d’anys. Per poder iniciar el treball de camp amb la participació dels futurs col·laboradors i dels protagonistes, es dissenya una pauta relacionada amb la freqüència setmanal dels rodatges. Així, es pot començar l’exploració de la realitat de manera conjunta. D’altra banda, s’exclou des d’un principi qualsevol nexe comercial amb els protagonistes.
L’únic que ens apropa a una intencionalitat és la disposició lúdica com a recurs per activar la interacció amb la realitat quan aquesta té tendència a immobilitzar-se parsimoniosament. És a dir, la projecció de la fantasia apareix com un suggeriment mitjançant el joc. La posada en escena s’enriqueix d’acció per complementar la realitat aparent d’una determinada poètica.
Aquesta fórmula de treball també possibilita l’accés al material d’edició de manera intermitent, cosa que facilita l’observació amb detall d’altres elements enregistrats i genera nous reptes en la concepció per anar cercant estructures argumentals o expressives.
La vida se succeeix en múltiples esdeveniments que modifiquen permanentment les aparences de la realitat espacial i temporal. La troballa o l’encert rau a entrellaçar determinats successos en una unitat afectiva que pot arribar a revelar el seu íntim significat. La transformació de l’experiència viscuda ocasiona la forma de l’obra final. El treball realitzat posseeix certa empremta identificable, com es pot reflectir en l’ús d’al·legories consistents en la representació de significats simbòlics. Per tot el que s’ha esmentat, podem dir que la definició del gènere documental d’assaig posseeix característiques específiques per la singularitat en l’aplicació del procés de creació.

PREMISSA

Ens proposem cercar la transformació de la matèria partint principalment del tractament de la fusta per a la construcció d’uns instruments en el taller del lutier. Volem emfatitzar els valors harmònics de l’humà amb la natura. L’activitat humana processant la matèria per convertir-la en vibració, vibracions inherents a l’univers…

La paraula matèria té en el seu origen grec i llatí el significat de fusta, material de construcció, bosc, selva. Resulta interessant la singularitat de la paraula lutier, que deriva de luth (llaüt); el terme prové realment de l’àrab al-`ūd (llaüt), que significa “la fusta”.

SINOPSI
Un deixeble aprèn del mestre lutier la construcció singular d’uns instruments de corda per mitjà de l’observació i la praxi. Un recorregut a la recerca d’aquells acords capaços de sostreure l’ésser humà de si mateix.

QUADERN AUTOTÈLIC

Work in progress

Premissa 

La certesa més preuada de la nostra condició prové de la contemplació.

El film Coneixença es complementa amb la creació d’un joc en línia basat en un quadern interactiu titulat El quadern autotèlic. El quadern oferirà continguts mitjançant dibuixos, il·lustracions, textos, fotografies, música i petites càpsules de vídeo. L’usuari hi podrà participar creant noves pàgines amb la incorporació de dibuixos, textos i fotografies.

L’argument reflecteix la construcció del mateix procés creatiu en termes formals, i ofereix idees i conceptes vinculats, principalment, als àmbits de la natura, la música i la pintura. El contingut està relacionat amb els cinc actes de la pel·lícula Coneixença: cercar, descobrir, practicar, relacionar i comprendre.

Crèdits

Intèrprets MARCO SALERNO, ANIOL PETIT, LAIA BOSCH Amb la participació de IRIS PETIT, GENÍS PETIT, GLÒRIA CANTERO, JOSEP MARIA PETIT Direcció i escriptura FRANCESC FONT Producció Movie-ments Música original MAGAM (Marta Vila i Vega Montero) Músic intèrpret PACO VICIANA (Benedictus. Karl Jenkins) Fotografia i càmera FRANCESC FONT Postproducció XAVIER PÉREZ Muntatge i etalonatge FRANCESC FONT Locució veu en off ANIOL PETIT Màster DCP FROMZERO Postproducció de so i mescles LLUÍS COSTA Estudi de gravació SOUNDCLUB disseny gràfic cartell CAROLINA TRÈBOL ASSESSORAMENT TÈCNIC XAVIER PÉREZ Coordinació equipament ERNEST FORTS Seqüència pissarra i Caravaggio Concept art: JOSEP PLAJA, ADRIANA PUIGVERT - DRIN - Ajudant de direcció PAU RODRÍGUEZ Fotografia DANIEL DE JOSE -DEJU-, MARTÍ PLUMA Amb la col·laboració de EU ERAM - GRAU EN COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL I MULTIMÈDIA Amb la col·laboració de Raffaele Pagani Fotografies

localitzacions

Un dels factors que determinen el treball és el tractament de l’espai. El que es pretén en alguns interiors del taller és subratllar l’espai amb independència dels personatges. Que posseeixi entitat autònoma a l’acció, perquè en l’espai flueix un temps particular, íntim.

Situat al vèrtex nord-est de Catalunya, podem reconèixer que disposem d’un dels elements identitaris més importants del territori, l’Alt Empordà, un àmbit que s’estén des del paisatge litoral fins al de muntanya, sense oblidar el paisatge urbà. Aquest important valor identitari del paisatge de la comarca donarà un marc destacat a les escenes exteriors del film.

El poble d’Ordis, on trobarem el taller del lutier, descansa en un paisatge que s’endinsa per estrets viaranys fins a arribar a l’església, flanquejat per un fastuós xiprer. Unes espigues d’ordi es representen en el seu escut, senyals al·lusives al nom de la localitat i al conreu centenari de la seva terra.

La seqüència d’aprenentatge relacionada amb la pissarra es desenvolupa en l’interior de la Capella de Santa Llúcia de Girona.

Els diferents arbres referenciats s’ubiquen principalment en el paisatge la comarca del Pla de l’Estany. L’auró i el salze a Banyoles, el boix a Porqueres, el xiprer a Ravós de Terri, la noguera a Vilamarí i l’avet a Sant Miquel de Campmajor i els avets del municipi de Susqueda a Sant Martí Sacalm.

El taller de l’Aniol Petit el trobarem en la localitat de Sant Cebrià de Vallalta, propera a la vila de Sant Pol de Mar de la comarca del Maresme. Un espai ubicat en el llindar del Parc Natural de Montnegre i el Corredor amb formacions esteses d’alzinars, suredes i rouredes.

Galeria