El documental interactiu “An aesthetic experience” ha rebut la col·laboració de l’Institut Ramon Llull per a subtitular el film en castellà.
La comissió ha valorat positivament la qualitat artística i el caràcter innovador del llenguatge cinematogràfic, així com l’interès en la temàtica i el personatge de la producció audiovisual.
El film documental supera la tercera fase de selecció i passa a ser finalista del festival de cinema Rome Independent Prisma Awards.
El documental interactiu “An aesthetic experience” ha estat seleccionat per participar en la desena edició del 2019 d’Oaxaca FilmFest i serà a The New Industry, formant part de la selecció oficial.
“Intima Lente / Intimate Lens Ethnographic Film Festival”
El joc interactiu titulat “Una experiència estètica”, que just hem finalitzat, ha estat seleccionat al festival italià.
El que personalment defineixo com a documental d’assaig (Una experiència estètica), comparteix un indicador comú amb l’etnografia. Es tracta de crear en determinades escenes l’oportunitat cinematogràfica perquè els protagonistes descriguin la realitat des del seu punt de vista, amb l’expressió complementària del realitzador com a observador extern.
Una experiència estètica és una proposta de nous formats que conte un film documental d’onze capítols relacionats pel concepte de la naturalesa humana i la seva última relació amb la natura.
Aquest film “Una experiència estètica” es complementa amb un joc interactiu online que possibilita l’accés a diverses reflexions en suport de text.
Mitjançant el joc, s’ofereix també, la possibilitat de que l’usuari/espectador participi amb la seva pròpia reflexió.
An aesthetic experience is a new format proposal that contains a documentary film split into eleven chapters related to human being condition and its last relationship with nature. This film “An aesthetic experience” is complemented with an interactive game that allows you to access to textual reflections about philosophy. Though the game, the user could participate with his/her own reflection about this process
Pendent de publicació
Guardó especial L’Eclipsi del Fundador del festival de Chicago 2018.
Founder’s L’Eclisse Award. BLOW-UP FILM FEST 2018 (més…)
El tractament visual se’ns revela com un intent de recobrar la subjectivitat de la mirada sobre el paisatge. El paisatge no és un tema per si mateix, sinó el resultat d’una experiència. Una recerca a l’ànima del territori.
La distribució en set actes s’ha determinat pel color negre i el color blanc com a principi i fi. Del negre de la foscor a l’antagònic color blanc de la llum. Els colors primaris de la pintura, el groc, el vermell i el blau i els seus complementaris, regulen el desenvolupament central de la narració. De forma seqüencial les gammes dels colors s’agermanen amb notes musicals per compondre una escala relacionada de sensacions auditives.
Generalment, els processos de construcció parteixen de la raó ordenadora per obtenir idees que determinaran les accions posteriors, és a dir, que es reflexiona, es tenen idees i es posen en marxa. El projecte s’ha desenvolupat tragirant el procediment. Aquest film no s’ha iniciat amb la convenció de tenir una base narrativa prèvia, sinó que ha partit d’una primera acció d’enregistrament, la qual ha generat idees i/o emocions per continuar enregistrant, fins a topar amb l’última pressa no generativa de quelcom més.
L’únic camp on s’han deliberat determinades accions prèvies ha estat en el context estètic en determinar les solucions estilístiques, formals i mecàniques que configurarien el relat final.
Un altre factor rellevant ha consistit a desapropiar-se del calendari regulador de la realització. S’ha exclòs un dels condicionaments més autoritaris que regula tota producció audiovisual, mitjançant obligacions d’assoliment i lliurament per hores i dies. Allunyar-nos de l’activitat professionalitzadora ens fa més lliures per poder recórrer el camí de la pròpia recerca.
Tres anys després de l’inici del procés, i en plena escriptura d’aquestes reflexions, podem determinar que la tasca del documental ha està regida per la senzilla premissa d’obtenir de l’observació de les petites coses aquells referents identitaris que ens ajuden a confirmar la vida.
L’acompliment d’aquesta observació sobre la quotidianitat es pot significar en funció de diversos processos de recerca desenvolupats per les accions de mirar, copsar, interioritzar, transformar i expressar.